Una cuina romàntica en verd i bronze
Chone de la Sotilla, de Deulonder, ha dissenyat aquesta cuina romàntica i plena de detalls situada en un pis de Madrid. Després de tirar algunes parets per a ampliar l’espai —concretament es va aprofitar una antiga habitació de servei—, s’ha aconseguit una cuina lluminosa, ben equipada, i que respecta la voluntat dels seus propietaris de poder disposar d’un televisor gran, així com una illa per a menjar confortablement en uns còmodes tamborets. Poden menjar fàcilment instal·lats fins a sis comensals. Per aconseguir un frontal sencer per a situar el televisor va ser necessari situar el punt d’aigua i de cocció a la finestra. D’altra banda, per donar-li un toc de romanticisme a l’espai, els laterals dels mobles alts s’han acabat per la part superior amb una petita figura en angle que ens fa també de cornisa i de manera que queda emmarcat. En conjunt, la cuina juga amb el to tan característic de Deulonder, el verd anglès, el blanc trencat i el bronze raspallat, que determina la il·luminació, tiradors i altres detalls decoratius. El terra és d’imitació de manera en gres, mentre que els sobres són de Corian blanc. S’ha projectat un arrimbador perimetral en tota la cuina rematat amb paper: a la cuina, amb motiu floral, mentre que en el planchador, s’ha optat per un paper de mil ratlles. La cornisa i el sostre s’han pintat de blanc per a realçar el verd. En general, la cuina és elegant, ordenada i molt personal.
S'han disposat uns petits prestatges per a guardar espècies i altres productes necessaris per a la cocció d'aliments. Els prestatges porten una vareta en bronze raspallat que permet limitar la vora, sense oblidar la seva funció decorativa. La zona de cocció s'ha disposat sota la finestra i la campana extractora va a la mateixa encimera.
L'illa està pensada per a poder menjar gràcies al sobre de Corian que té una part volada, i també inclou una zona de preparació d'aliments, amb una pràctica taula de fusta per a tallar.
En l'altre lateral també s'ha aprofitat l'espai per a posar uns prestatges rematats amb una vareta ornamental. Sota el moble esmorzar s'ha col·locat el rentavaixelles, que en aquest cas no és integrat.
Els mobles estan lacats amb la porta a quarterons i les cantonades estan motllurades.
El televisor s'ha penjat en un lateral, al costat dels armaris columna fins al sostre que inclouen el forn i el frigorífic.
A la dreta es pot distingir la vidriera que dona a la resta de la casa.
Des de l’illa es pot menjar confortablement mentre es mira la televisió. Els llums amb mampara de bronze raspallat creen un ambient assossegat i agradable.
La cocina está totalmente equipada y cada rincón se ha aprovechado. Se puede observar la gaveta estrecha situada en el ángulo donde se pueden guardar productos como aceites y vinagres.
El moble d’esmorzar, a mesura, totalment il·luminat a l’interior amb tires de leds, s’ha pensat per a poder penjar els diferents tipus de tasses per a te i cafè. Així queden disposades d’un mode pràctic i simpàtic alhora. Al costat s’observa el paper de motiu flora que vesteix i aporta elegància a la cuina.
La zona rebost, il·luminada per un raudal de llum natural gràcies al gran finestral, s'ha realitzat en imitació fusta, prova que es pot aconseguir un espai molt càlid treballat en imitació fusta. El terra és de gres.
A part dels prestatges oberts, que permeten emmagatzemar i tenir sempre a mà els diferents productes, s'ha disposat un sobre de suport per a tallar el pa o obrir envasos, per exemple.
Aquí es pot apreciar el detall de la porta que dona al safareig, que incorpora unes ranures decoratives molt delicades.
Malgrat ser una altra peça de la casa, el safareig comparteix una mateixa estètica amb la cuina.
En la zona safareig l'estenedor ocupa poc espai i té un mecanisme que puja i baixa que permet penjar la roba. D'aquesta pràctica manera queda recollida al sostre sense ocupar més espai.
A sota està la taula de planxar. A la paret, una barra de pivots permet penjar les peces planxades.
Des de la cuina s'accedeix mitjançant aquest pas al rebost. La porta del moble per a la vaixella comparteix la mateixa línia que la porta d'accés al safareig.
Detall del rebost, amb un sobre amb calaixos per a guardar i tallar el pa. A sota s'han col·locat uns calaixos amb rodes per a guardar els tubercles i les verdures de manera que quedin airejades.
Detall del moble per a la vaixella les portes del qual porten unes petites decoracions per a donar-li toc especial a l'espai. L'interior està il·luminat amb leds. A l'interior trobem de nou el sistema de ganxos per a penjar els bols.