ARTICLE DESTACAT EXPOSICIONS

Deulonder visita l’exposició: “Menús de guerra, cuina d’avantguarda i supervivència”

Qüestió d’aguditzar l’enginy

 

la foto 8

 

El Museu d’Història de Catalunya proposa fins al 28 de setembre una exposició sobre la cuina en temps de la guerra civil espanyola. Qui no ha sentit mai a explicar els avis les penúries que passaven? …això de fer truites de patates sense patates o panellets sense pinyons? Doncs bé, aquesta mostra que es visita en mitja horeta traça l’evolució de la gastronomia en aquells temps en què el lema, tal com va dir un notable cuiner de l’època, Joan Vila, era: “El que pot semblar privació es converteix fàcilment en motiu que aguditzi l’enginy”.

Val a dir que abans que esclatés el conflicte bèl·lic, Catalunya comptava ja amb notables cuiners que publicaven els seus receptaris. És el cas de Ferran Agulló (Pol), autor de Llibre de la Cuina catalana, una obra de referència publicada el 1928 amb un primer tiratge de 6.000 exemplars. Altres receptaris que circulaven era el de Ignasi Domènech, La teca (1924), o bé Llaminadures (1924),  del mateix autor.

 

la foto 7

 

A mitjans dels anys 20 van arribar a Catalunya les primeres cuines de gas, la qual cosa va suposar tota una revolució a les cases. En l’exposició es pot veure una del 1927 model Maurer Prometheus. “La cuina de gas evita fracassos”, anunciava un pamflet publicitari, que explicava que amb el gas es podia cuinar tranquil·lament i fer altres coses mentre es tenia la cassola al foc …la regulació de la potència del gas ajudava a que no es cremessin els aliments i això aleshores va suposar tot un gran avenç!

 

la foto 6

 

El mateix Ignasi Domènech, en acabat la guerra,  va publicar un receptari pensat per temps d’escassetat. Cocina de recursos (1941) explica les dificultats de l’autor per trobar aliments en la Barcelona de postguerra. “La obsesión de estos meses finales de 1938 es la comida”, escriu. Vet aquí la recepta: “Tortilla de guerra con patatas simuladas”.

No cal dir que molt d’aquests llibres s’adreçaven a les dones que per ser bones mestresses de casa havien d’excel·lir en l’art de cuinar. L’exposició recull imatges de les diverses classes que es feien en centres com ara L’Institut de Cultura de la Dona, que oferia el curs “La taula i la cuina”. Josep Rondissoni, un dels cuiners i professors més prestigiosos del moment, advertia: “La persona encarregada de l’administració i endreça d’una cuina, cal que la tingui sempre ordenada i neta, cosa que amb una mica de voluntat pot lograr-se en tot moment…”

 

la foto 5

la foto 4

 

“Salmonetes a la Villeroy”, “Entrecotte a la Hockey Club” o “Chuletas de merluza a la Palestina” eren alguns dels plats que aprenien a cuinar les senyores en aquests cursos abans de la guerra, és clar. Rondissoni, era a més a més, cap de redacció de la revista Menage, que oferia tota mena de trucs per a les aplicades mestresses de casa. La revista va sortir del 1931 al 1936.

 

la foto 3

 

Un altre dels il·lustres professors del moment va ser Joan Vila, nascut a Blanes el 1882. La seva família regentava la fonda Vila, la més coneguda de la localitat. Després d’estudiar als restaurants més importants de Londres i París, i de passar per Sant Sebastià i Madrid, on va començar a impartir classes de cuina, va tornar a Barcelona on va obrir la seva pròpia Acadèmia. Les senyores de la burgesia catalana hi anaven a prendre classe. El que seria avui un curs de Thermomix?

 

la foto 2

 

L’exposició es tanca parlant de les dificultats que van patir els restaurants de la ciutat, que durant la guerra  només tenien permès d’oferir dos plats per persona, i el 1938, quan l’abastiment va empitjorar, només un.

 

la foto

 

A la llibreria del Museu es poden trobar molts d’aquests receptaris en edicions actuals, una bona manera de recuperar els gustos d’antuvi.

 

Leave a Reply

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.