Una exposició al Museu d’Arqueologia de Catalunya mostra les restes arqueològiques des d’una perspectiva culinària, i traça l’evolució de la gastronomia

Com es menjava en l’antiguitat? Quins estris es feien servir per cuinar? Quins ingredients usaven per preparar els plats els homes prehistòrics? Totes aquestes preguntes tenen una resposta a El geni culinari:innovacions que marquen la nostra cuina, una mostra que traça també el factor “creativitat gastronòmica”, així com el component identitari de la nostra cuina.

És cert que existeix un interès renovat per conèixer com vivien els nostres avantpassats, una moda que ha arribat a les pràctiques esportives amb l’anomenat paleotraining (un gimnàs a Bac de Roda s’hi dedica exclusivament), i també a les dietes, amb dietes basades en el consum de carns vermelles i blanques, fruites i verdures, fruits secs i llavors. Veure quins eren els productes que utilitzaven els prehistòrics és relativament fàcil gràcies als nombrosos estris que s’han trobat, i que es mostren en l’exposició. És mitjançant la suma de petites innovacions dutes a terme per anònims que la cuina ha anat avançant.

Els grans creadors actuals, com ara Ferran Adrià, s’inspiren en el passant per compondre nous plats

El ganivet: 3 milions d’anys d’innovació. El primer ganivet es va fabricar a l’Àfrica fa tres milions d’anys i des d’aleshores no ha parat d’evolucionar. Primer es feien sobre còdols i després de sílex. Fa 8.000 anys es va començar a polir pedra i així es van poder fer de manera més definida. Fa 4.000 anys van introduir els metalls com el ferro i des d’aleshores el material que més s’ha utilitzat. Actualment, s’ha introduït un nou material: el plàstic. Altres estris imprescindibles han estat els gots i les copes, que varien segons les cultures i les èpoques. Les formes i mides estan condicionades pel contingut: si són vins o cerveses, es busquen formen especials per marcar que es consumeixen en ocasions especials.

Una fita ineludible en la història de la cuina ha estat la descoberta del foc. Fa uns 500.000 milions d’anys els homes van començar a dominar el foc per cuinar els aliments, fent la carn d’un animal més apetitosa i digerible. D’altra banda, també perden les substàncies que podrien ser nocives per al nostre organisme. A partir d’aquí es comencen a fabricar estris per poder cuinar, com els trespeus, els clemàstecs o capfoguers.

L’exposició recull el banquet més antic celebrat a Catalunya. Va ser fa 2.400 anys al poblat ibèric del Mas Castellar de Pontós, a l’Alt Empordà. D’aquest esdeveniment multitudinari, ens ha arribat una sitja del segle IV abans de Crist. Els arqueòlegs van deduir que s’havia consumit un bou, tres porcs, 1 cabra, 1 corder, 1 xai, 1 conill, 11 gallines, 11 tudons, 1 perdiu, 1 ànec i nombrosos peixos: boga, mabre, orada, pagre, salpa, anguila, sorell, mújol, verat, barb… En total, més de 300 kg de carn que podrien haver consumit unes 150 persones en un dia de festa o bé tres dies per a 50 convidats.

Paral·lelament, l’exposició traça com han anat canviant els hàbits alimentaris. Una gran innovació va ser la “cuina líquida”, és a dir, les sopes. Les primeres van ser molt senzilles i s’han anat incorporant productes al llarg dels segles fins a arribar a l’escudella de Nadal amb la seva carn d’olla. Es veu que encara avui, a Mèxic, es prepara una sopa amb la tècnica prehistòrica.

Amb la invenció de la ceràmica, fa uns 9.000 anys, van anar apareixent també els potatges i les escudelles, un plat fonamental a casa nostra a partir de l’Edat Mitjana. La introducció dels recipients metàl·lics no es va produir fins al segle XX.

A banda de l’exposició, que es podrà veure fins al 26 de juny, el Museu ha organitzat un seguit d’activitats molt interessants adreçades tant a un públic familiar (fer sopa amb còdols, elaborar galetes prehistòriques, escorxar un animal amb ganivets de sílex o encendre foc), fins a un cicle de conferències amb temes com ara la dieta paleolítica o l’ètica culinària: del canibalisme al veganisme. Per acabar, es realitzaran tres sopars amb receptes dissenyades per la Fundació Alícia amb l’elaboració per part de la xef Ada Parellada al restaurant Semproniana de Barcelona. Informació i reserves a macvisites.acdpc@gencat.cat