ARTICLE DESTACAT LLIBRES

“La xocolata sempre ens evoca coses bones”

Care Santos ens parla de Desig de xocolata, la novel·la guanyadora del Ramon Llull 2013

La teva novel·la relliga la vida de tres dones d’èpoques diferents al voltant de la xocolata i una xocolatera de porcellana blanca. Per què vas triar aquest aliment?

La xocolata ens acompanya tota la vida i de seguida ens evoca coses bones. Ara bé, la xocolata és una excusa per tractar d’altres temes, de la lluita d’aquestes dones contra el seu destí, però també de l’amor a la vida i de les passions.

D’on va sorgir la idea?

Mentre m’estava documentat per a una altra novel·la vaig topar per casualiat amb un xocolater del segle XVIII, Fernàndez, que va inventar la primera màquina per fer xocolata sòlida (abans sempre es bevia). Va ser tan sonat que fins i tot de París van enviar una comissió per investigar l’artefacte. Durant un temps va estar exposada al Gremi de Xocolaters i després va desaparèixer, igual que Fernàndez, sense deixar rastre.

Què tenen en comú les tres dones, la Sara, del segle XXI, l’Aurora, del XIX, i la Mariana, del XVIII?

Res, només que cadascuna és filla de la seva època. La Sara és una dona moderna i independent que té la seva pròpia empresa; l’Aurora és de classe baixa i d’entrada té el futur hipotecat, però per un gir inesperat dels esdeveniments podrà canviar el seu destí. De fet, el seu cas és un reflex de la societat de classes de l’època. Finament la Mariana, que està inspirada en un cas real, és la més batalladora perquè s’afronta amb un gremi de xocolaters molt masclista i que l’impedia ser mestre. Alguns, però, deien que feia la millor xocolata de Barcelona….

Reivindiques Barcelona com a capital de la xocolata?

És cert que quan es parla de xocolata de seguida pensem en París, Brussel·les o Zurich, però Barcelona té molts bons mestres xocolaters, com el mateix Fernàndez el XVIII, o ara per exemple l’Escribà, em refereixo a l’Antoni Escribà, el pare, que va escriure un manual sobre arquitectura de la xocolata els anys seixanta que es va traduir a quatre idiomes.

Care Santos confessa que li agrada tota mena de xocolata però té delit per les experiències fortes, com ara una xocolata barrejada amb pebre i picant, o, molt refrescant, amb mango.

Un truc? “Per quedar bé amb un postre, res millor que barrejar xocolata amb fruita. Sempre quedes bé.”Deulonder, conscient que la passió per la xocolata és majoritària -“el 90% de la població diu que li agrada i el 10% restant menteix”, somriu Care Santos-, pensa en destinar un espai privilegiat on guardar els diferents tipus de xocolata i estris necessaris per a la seva preparació.

Care Santos

Dessitj de Xocolata

Leave a Reply

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.