Encara recorda la flaire de les «torrijas» que preparava de petita amb la seva mare els diumenges al matí. «La meva mare, excel·lent cuinera, ha estat sempre la meva mestra».  Renata Carrillo, presentadora del programa culinari de BTV La vida en dolç, recull en un llibre editat per Ara Llibres, totes les receptes del programa i les manualitats. Aviat s’estrenarà la tercera temporada.

Una de les coses que més sorprèn del teu programa i que reculls en el llibre és l’estètica acolorida vintage.

Per a nosaltres és molt important el «look» perquè és una manera d’arribar a un públic més ample. A més, la rebosteria entra pels ulls i volíem mantenir això tant en el programa com en el llibre.

Per què has triat el lema «la vida en dolç»?

Estem en una època complicada, i en temps difícils el dolç potser no et soluciona els problemes, però sí que et dóna alegria a la vida i fa veure les coses de manera més positiva. M’agrada pensar en la dita anglesa: «happy go lucky», que vol dir que si et prens amb optimisme la vida, les coses t’aniran millor.

A quin públic s’adrecen les receptes?

A tothom, ja que són molt accessibles i amb ingredients fàcils de trobar. Hem pensat en un públic de totes les edats, incloent els més menuts. L’edat no importa, sinó que importa tenir ganes de cuinar. En realitat no cal tant de temps per fer un pastís. Són deu minuts per preparar-lo, vint de fort i ja està fet!

Cada recepta o manualitat té una història darrere.

Sí, el llibre es pot enfocar com un receptari, o de manera més narrativa perquè hi ha una història que relliga totes les receptes. Depenent de la situació en què et trobis tens tal recepta o manualitat proposada. Per exemple, en un dels capítols explico la melangia que sento vivint a Londres i enyorant Barcelona. Aleshores proposo uns bons postres anglesos.

Pels teus orígens mig anglesos es nota que hi ha una influència de la cuina anglosaxona.

Pensem que la cuina anglesa són els «fish and chips» i ens falta descobrir tota la seva riquesa. M’agrada que utilitzen ingredients bàsics per fer postres molt efectius, com ara un «bread and butter pudding», que aprofita el pa que s’ha assecat i que d’altra manera anirà a parar a les escombraries.

 I de la cuina catalana?

He intentat agafar les postres més tradicionals, com ara el pa de pessic, per donar-los un altre aire, no tan avorrit, i treure-li totes les possibilitats.

Què no falta mai a la teva nevera?

Doncs llet, mantega, farina clàssica de rebosteria i també et salva en més d’una ocasió tenir xocolata. Un altre ingredient que dóna bons resultats és la mantega de cacauet.

I quins estris no falten mai a la teva cuina?

Quants més estris tinguis millor, però el que més utilitzo és l’anomenat  llengua de gat, l’espàtula que serveix per barrejar i escurar bé els pots i les olles. També és important tenir una bona batedora i motlles de tota mena. Però si necessito algun estri que no tinc, m’agrada trobar solucions imaginatives.

Vet aquí un senzill berenar a base de maduixes i xocolata.